Quim Hereu

Biografia

Biografia

Quim Hereu

Aquell nen, era jo. El petit pintor de calça curta. La meva panxa prima i blanca, sense pèl, cremava per la febre sota uns llençols també blancs, de fil. Galtes vermelles, cabells molt rossos, quasi albins, temperatura alta i els ulls clavats al sostre, igualment blanc de l’habitació.

Imaginava legions d’éssers i coses estranyes desfilant al compàs. Aprenia a recrear el meu propi teatre, en el que figurants distingits representaven una funció.

Pintor català d’obra estrambòtica (Girona 1963). Autodidacta. Redefineix, impulsa i presenta al món L’Estrambotisme, un corrent artístic iniciat per Joan Fuster i Gimpera a l’Empordà la dècada dels anys setanta. Creador del manifest escrit d’aquest nou corrent així com del manifest visual, una imponent trilogia de pintures a l’oli sobre tela de lli, de 6×12 m cadascuna que el defineixen i expliquen. Va invertir dotze anys a pintar aquestes 3 colossals obres (2009-2021). Considerat la “mare” de l’Estrambotisme, del que en Fuster n’és el “pare”.

Entre els diferents llibres que publica, destaca “HEREU – L’ESTRAMBOTISME“. S’hi recullen totes les circumstàncies que envolten el seu procés creatiu, explica els inicis, les particularitats i el contingut del corrent que representa. Aquest libre és l’ideari del pensament estrambòtic. «Rauxa i Seny», imaginació hiperbòlica amb el seny just per evitar l’autodestrucció. Gent normal, que de sobte fa coses que no són normals. Adults, amb la imaginació de quan eren nens… la combinació més explosivament creativa que es coneix.

El 2017 crea l’Espai Quim Hereu, un museu obert al públic que és el Santuari de l’Estrambotisme. Enterrat a l’úter de la muntanya sagrada dels Sants Metges, al DOR Museum de La Fortalesa (Sant Julià de Ramis, Girona) dóna cabuda a la Trilogia Estrambòtica (probablement la trilogia de pintures a l’oli més grans del món), a objectes, a escultures i a l’obra d’Hereu en exposició. És també l’estudi on treballa habitualment, i l’espai que s’anirà enriquint a mesura que Hereu completi el projecte. Actualment treballa en les obres dels conjunts escultòrics que ompliran els exteriors, principalment: El Llegendarium. Les icones de l’Estrambotisme en bronze.
 Aquest espai està en permanent evolució i es pot visitar, permetent l’accés no només a una part del museu, sinó també a l’estudi del pintor on es pot veure i seguir el seu procés creatiu.
Enginyer de formació, autodidacta en la pintura, ha rebutjat sempre acadèmies i escoles d’art perquè creu que, en la pintura, del defecte en neix la virtut. Només cal talent, ofici i la inevitable presència de les muses.
El mecenatge amb el seu gran amic, i protector de l’obra, de Mèxic (país amb qui té una relació molt estreta i a on viatja sovint) és l’eix fonamental del seu procés creatiu Rivera, Orozco, Siqueiros … Són els muralistes que influeixen la seva percepció. El Bosco, De Chiricco, Delvaux, Bouguereau, Mucha… són els seus pintors de referència.