Quim Hereu

L'Estrambotisme

Llegendarium

L'Estrambotisme

Què és?
L'Estrambotisme

L’Estrambotisme és un nou corrent artístic. Inclassificable, indefinible, que escapa a engabiaments intel·lectuals  perquè neix de la subjectivitat de cada individu. En certa manera, tothom pot ser estrambòtic. Però en el seu epicentre hi ha les muses i una imaginació ciclòpia, aterridora. Funciona com un fabulós “CONDENSADOR DE RAUXA” fent que la rauxa sempre guanyi el seny. Estrambotisme és tenir la LLIBERTAT de PODER fer el que vulguis amb el teu TEMPS. És un reflex alterat però conscient de la realitat que ens envolta.
 Una rauxa hiperbòlica, que res pot aturar ni controlar, amb el seny just per poder-la administrar i evitar-ne l’autodestrucció i que sobtadament porta l’individu a fer coses que no són “normals”. Un seny que mai limita el fet creatiu, permetent catapultar el pintor (o artista, creador o persona en general) a fer el que sempre ha volgut fer i que resulta en coses extraordinàries. És un mecanisme creatiu que s’activa quan un adult conserva intacta la imaginació de quan era nen. La combinació d’una imaginació infantil i una ment adulta resulta en un poder hiperbòlic. En termes creatius, és una combinació extremadament potent. L’Estrambotisme no pretén descobrir cap mètode desconegut, ni inventar res, sinó més aviat descriure un mecanisme creatiu àmpliament utilitzat des de temps immemorials. 
El seu manifest visual és la trilogia estrambòtica, 3 pintures a l’oli de mides descomunals (TEMPS, PODER I LLIBERTAT) que amb les metàfores del seu Llegendàrium defineix aquest nou corrent. Estrambotisme és mirar el teu entorn amb la imaginació d’un nen i alterar-ne els elements amb tota la capacitat i eficàcia d’una ment adulta. Sense prejudicis, formules, lleis o convencionalismes. Tot és possible i els límits són la pròpia imaginació.

Fragment del Manifest Estrambòtic

Quim Hereu

Fragment del Manifest Estrambòtic

Quim Hereu

1974
1974
L'Estrambotisme

L'inici

Quan Hereu era petit, la seva tieta Conxita va ser la primera a emprar la paraula “estrambòtic” per adjectivar els dibuixos que feia estirat a terra, a casa dels seus avis, mentre la tieta li preparava el berenar. Joan Fuster i Gimpera s'inventa el mot “Estrambotisme” aplicat a la pintura, amb la intenció d'iniciar un nou corrent artístic en la dècada dels anys setanta. Finalment, l'any 2004 Joan Fuster i Quim Hereu es coneixen i Fuster cedeix el relleu a Hereu en la tasca de completar la creació del corrent que ell havia iniciat i donar-lo a conèixer, fent-lo hereu testamentari. Fuster mor l’any 2011. Hereu és el màxim exponent i representant de l’Estrambotisme.
2004
2004
Hereu i Fuster

l'Alquímia

Quim Hereu coneix l’any 2006 a Joan Fuster a “L'Alquímia”, l'estudi de Fuster a L'Estartit (Girona, Catalunya). A partir d’aquest moment neix una amistat i connexió artística molt forta entre tots dos que acaba, poc abans de la mort de Fuster (2011), en un relleu artístic en la tasca de completar el nou corrent i presentar-lo al món. L'Estrambotisme volia un “pare” i una “mare”. I ja els té.
2008
2008
Llegendarium

Trilogia Estrambòtica

Hereu volia fer una cosa que no s'havia fet mai: presentar l'Estrambotisme al món amb una gran exposició. Volia anunciar-lo. I va tenir una idea: un naixement proclamat amb un altre naixement. És a dir, el de l'Estrambotisme amb el del Naixement de Venus estrambòtic que volia pintar. Amb aquest pensament al cap, va començar la trilogia estrambòtica: 3 pintures de mides increïbles, El Temps, el Poder i la Llibertat, de 6 x 12 m cadascuna i que serien el manifest visual del nou corrent. La primera d’elles, i la més important, seria la icona i es basaria en una de les obres dels pintors que de petit més l'havien fascinat: El Naixement de Venus, de Boticelli. Hereu tardarà dotze anys a executar la Trilogia Estrambòtica.
2010
2010
L'herència

Testament

L'any 2010, succeeix un fet tan extraordinari com singular: Fuster converteix a Hereu en l'hereu testamentari de l'Estrambotisme. Després de la mort de Fuster, aquest continuarà la tasca començada redefinint l’Estrambotisme amb les seves pròpies aportacions i impulsant-lo amb força amb la Trilogia Estrambòtica, el llibre de l'Estrambotisme, el Llegendàrium i amb la creació de l'Espai Quim Hereu, el santuari de l’Estrambotisme obert al públic.
2017
2017
Estudi-Galeria

Espai Quim Hereu

És el Santuari de l'Estrambotisme. Dóna cabuda al manifest visual, és a dir la Trilogia Estrambòtica (probablement la trilogia de pintures a l'oli més grans del món), pintures, objectes, escultures i obra d’Hereu en exposició permanent. És també l’estudi on treballa habitualment i un espai que anirà creixent a mesura que Hereu completi el projecte estrambòtic. Actualment, treballa en la tercera de les pintures de la trilogia, la Llibertat. També està preparant els esbossos dels conjunts escultòrics que ompliran principalment els exteriors: El Llegendarium. Aquesta fase del projecte suposarà la realització de les icones de l'Estrambotisme en bronze. L’Espai està en fase de creació i permanent evolució i es pot visitar, permetent l'accés no només a una part del museu, sinó també al seu estudi on es pot veure i seguir el procés creatiu.
Què és?

Obra Estrambòtica

En la pintura, L’Estrambotisme consisteix a fer coses estranyes i rares, però mantenint la màxima naturalitat. Consisteix a dibuixar i pintar figures i objectes habituals del nostre entorn però d’una manera estrafolària, particular, insòlita. Consisteix a fer associacions impossibles i alterar les propietats dels elements que les componen. En definitiva: fer coses estrambòtiques, on l’ingredient de base essencial que farà possible tot el procés, és la imaginació. La imaginació de quan érem nens uneix les formes i els elements existents a la natura per crear combinacions, ambients teatrals nous, estranys, curiosos i irreals, tot i que ben reals encara que pugui semblar contradictori. El dibuix és la base de tota obra estrambòtica.