ESTRAMBOTISME – Quim Hereu

QUIM HEREU

L'ESTRAMBOTISME

Quim Hereu és fundador de L’Estrambotisme, un nou corrent artístic que es defineix com l’impuls que permet a una persona saltar l’abisme que el separa del que sempre ha somniat fer, de convertir-se en el que sempre ha volgut ser. Per rar, estrany o diferent que sigui. És una expressió d’alliberament, d’atrevir-se a viure vencent convencionalismes i l’excés de seny. La rauxa n’és el seu motor.
L’Estrambotisme és inclassificable i escapa a engabiaments intel·lectuals perquè neix de la subjectivitat de cada individu. En certa manera, tothom pot ser estrambòtic. Però en el seu epicentre hi ha les muses i una imaginació ciclòpia, aterridora. Funciona com un fabulós “CONDENSADOR DE RAUXA” fent que la rauxa sempre guanyi el seny. Estrambotisme és tenir la LLIBERTAT de PODER fer el que vulguis amb el teu TEMPS. És un reflex alterat però conscient de la realitat que ens envolta.  Una rauxa hiperbòlica, que res pot aturar ni controlar, amb el seny just per poder-la administrar i evitar-ne l’autodestrucció i que sobtadament porta l’individu a fer coses que no són “normals”. Un seny que mai limita el fet creatiu, permetent catapultar el pintor (o artista, creador o persona en general) a fer el que sempre ha volgut fer i que resulta en coses extraordinàries.

És un mecanisme creatiu que s’activa quan un adult conserva intacta la imaginació de quan era nen. La combinació d’una imaginació infantil i una ment adulta resulta en un poder hiperbòlic. En termes creatius, és una combinació extremadament potent. L’Estrambotisme no pretén descobrir cap mètode desconegut, ni inventar res, sinó més aviat descriure un mecanisme creatiu àmpliament utilitzat des de temps immemorials. El seu manifest visual és la trilogia estrambòtica, 3 pintures a l’oli de mides descomunals (TEMPS, PODER I LLIBERTAT) que amb les metàfores del seu Llegendàrium defineix aquest nou corrent. Estrambotisme és mirar el teu entorn amb la imaginació d’un nen i alterar-ne els elements amb tota la capacitat i eficàcia d’una ment adulta. Sense prejudicis, fórmules, lleis o convencionalismes. Tot és possible i els límits són la mateixa imaginació.

Fragment del Manifest Estrambòtic
Quim Hereu

BREU HISTORIA

La tieta Conxita

La germana de l'avi

Quan Hereu era petit, la seva tieta Conxita va ser la primera a emprar la paraula “estrambòtic” per adjectivar els dibuixos que feia estirat a terra, a casa dels seus avis, mentre ella li preparava el berenar. Joan Fuster i Gimpera s'inventa el mot “Estrambotisme” aplicat a la pintura, amb la intenció de començat un nou corrent artístic en la dècada dels anys setanta. Finalment, l'any 2004 Joan Fuster i Quim Hereu es coneixen i Fuster cedeix el relleu a Hereu en la tasca de completar la creació del corrent que ell havia iniciat i donar-lo a conèixer, fent-lo hereu testamentari. Fuster mor l’any 2011. Hereu és cofundador i el màxim exponent i representant de l’Estrambotisme.

l'Alquímia

Hereu i Fuster

Quim Hereu coneix l’any 2006 a Joan Fuster a “L'Alquímia”, l'estudi de Fuster a L'Estartit (Girona, Catalunya). A partir d’aquest moment neix una amistat i connexió artística molt forta entre tots dos que acaba, poc abans de la mort de Fuster (2011), en un relleu artístic en la tasca de completar el nou corrent i presentar-lo al món. L'Estrambotisme volia un “pare” i una “mare”. I ja els té.

Trilogia Estrambòtica

Llegendarium

Hereu volia fer una cosa que no s'havia fet mai: presentar l'Estrambotisme al món amb una gran exposició. Volia anunciar-lo. I va tenir una idea: un naixement proclamat amb un altre naixement. És a dir, el de l'Estrambotisme amb el del Naixement de Venus estrambòtic que volia pintar. Amb aquest pensament al cap, va començar la trilogia estrambòtica: 3 pintures de mides increïbles, El Temps, el Poder i la Llibertat, de 6 x 12 m cadascuna i que serien el manifest visual del nou corrent. La primera d’elles, i la més important, seria la icona i es basaria en una de les obres dels pintors que de petit més l'havien fascinat: El Naixement de Venus de Botticelli. Hereu tardarà dotze anys a executar la Trilogia Estrambòtica.

Testament

L'herència

L'any 2010 succeeix un fet tan extraordinari com singular: Fuster converteix a Hereu en l'hereu testamentari de l'Estrambotisme. Després de la mort de Fuster, Hereu continuarà la tasca començada redefinint l’Estrambotisme, com a cofundador del corrent, i impulsant-lo amb força amb la Trilogia Estrambòtica, el llibre de l'Estrambotisme, el Llegendàrium i amb la creació del Santuari de l’Estrambotisme.

La Fortalesa

Espai Quim Hereu

Durant 3 anys va ser l'estudi-galeria de Quim Hereu. Situat al centre cultural ``La Fortalesa`` a la Muntanya dels Sants Metges a Girona, va donar cabuda al manifest visual, és a dir, la Trilogia Estrambòtica, a pintures, objectes, escultures i obra d'Hereu en exposició permanent. A l'Espai Quim Hereu es va acabar de pintar, a la vista del públic, la tercera de les pintures de la trilogia, la Llibertat. ``La Fortalesa`` va haver de tancar les portes el 2020 a causa de la mort del seu principal promotor Ramón López.

El Santuari

Univers estrambòtic

Quim Hereu està participant en el disseny del Santuari de l'Estrambotisme des del principi. Pretenc crear un nou concepte per presentar les obres d'art i el mateix corrent artístic al públic. El visitant viurà una experiència inèdita amb una càrrega molt potent de contingut artístic, que li permetrà endinsar-se fins al màxim nivell dins el corrent, si així ho vol

Què és?
Obra estrambótica

En la pintura, L’Estrambotisme consisteix a fer coses estranyes i rares, però mantenint la màxima naturalitat. Consisteix a dibuixar i pintar figures i objectes habituals del nostre entorn però d’una manera estrafolària, particular, insòlita. Consisteix a fer associacions impossibles i alterar les propietats dels elements que les composen. En definitiva: fer coses estrambòtiques, on l’ingredient de base essencial que farà possible tot el procés és la imaginació. La imaginació de quan érem nens uneix les formes i els elements existents a la natura per crear combinacions, ambients teatrals nous, estranys, curiosos i irreals, tot i que ben reals, encara que pugui semblar contradictori. El dibuix és la base de tota obra estrambòtica.