La Casta Susanna

Quim Hereu reinterpreta el mite de Susanna, la figura bíblica espiada i assetjada pels ancians, i trasllada l’escena a una platja atemporal i immaculada, on el desig i el judici moral conviuen en tensió.

Susanna seu nua però serena a la vora d’un mar calmat.
Dos peixos lluna oceànics flotants, desmesurats i fora de lloc, observen la figura femenina com si fossin jutges absurds en una farsa silenciosa.

Susanna ni suplica ni es defensa; exposa la hipocresia dels autoproclamats guardians de la moral, que condemnen mentre desitgen.

El paisatge de Girona al fons, amb la silueta de Sant Feliu de Guíxols a l’horitzó, arrela la història bíblica en un context personal i mediterrani, transformant-la en un símbol perdurable de resistència i lucidesa femenina.