En un racó, amagada darrera una estranya i recargolada columna que neix del fons del mar per créixer fins al cel, hi ha una dona menuda amb una panxa globular, inflada. Com si estés gestant, el seu abdomen esfèric sembla un embut arrodonit acabat en un orifici generós que fa pensar en una mena d’artefacte biològic. D’aquest forat en surten uns peculiars cargols que s’expandeixen per tota la pintura, mentre harmònica i lentament es mouen a banda i banda, recargolant-se. Aquesta petita figura femenina, recolzada a la base d’aquesta columna de pedra i amb els peus a l’aigua, és «la Fàbrica del Temps». Està parint els cargols de l’eterna joventut. És la protagonista, la clau.