La coronació d’Ermessenda (O divuit elefants embadalits amb les varius d'un ratolí)
Oli sobre tela /
6 x 12 m /
Any de creaciò
2013-2016
DIBUIX
OLI
Ermessenda
La Reina
Ermessenda de Carcassona, la primera reina catalana que va viure fa mil anys en un moment de la història on tot es resolia per l'ús i abús de la força, va aconseguir un poder molt gran a Europa. Però, per què aquesta dona, fràgil en aparença, va tenir tant de poder? Ermessenda intercanviava favors per Temps: podia retornar la gent a la seva joventut a canvi del que ella els demanava. Podia fer que visquessin una segona vida o fer que aquesta fos eterna. Durant la cerimònia, la dona ocell corona a Ermessenda, que rep a la seva mà un cargol del Temps. Els cargols portadors de l'eterna joventut que ella intercanviarà per favors.
Generador de somnis
El gran generador de somnis fa actuacions tant deplorables com efectives. Dels seus abismes surten petits peixets d'ulls inflats, fràgils portadors voladors dels somnis humans... Aquesta nit volaran fins al llit de la reina per arribar al seu front i arribaran també fins als fronts de tots els humans. Quan dormin i sigui el moment, faran explotar els seus enormes ulls de bombolla per generar els somnis que es convertiran en fantàstiques històries, malsons monstruosos o anècdotes intranscendents aprofitant la falta de consciència durant el son.
La deessa
dels pets celestials
Els homes-globus. De galtes vermelles i llom lluent, són esfèrics fins a rebentar i porten pantalons curts i aguanta-mitjons. Inflats de serotonina, sobrevolen les escenes com ho farien les efímeres en el seu darrer vol. Són l'excés en la forma més primigènia. Han perdut la capacitat d’escoltar les seves muses
Ratolí
El protagonista
El ratolí, amagat des de la seva columna, mou els fils de tota la pintura. Ell és el poderós a l’ombra, perquè té consciència de si mateix. I amb el seu fotòmetre es prepara per fer una foto.
Elefants
Els batiscafos voladors
Els elefants, símbols potencials del poder, tenen por d’un ratolí. Mai serán el que podrien ser. La síndrome de la indefensió apresa. Hereu els redueix a batiscafos voladors, marionetes amb ales de color rosa, que ell pilota com un nen.
Cinto
Un amic
En Cinto (e.p.d) és el pare d’un amic de Quim Hereu. Un dia va anar al seu taller i li va prometre que el pintaria en alguna pintura del projecte. Aquí el veiem amb en Marcel·lino a les mans, el crani d’algú desconegut, però que és una constant a moltes de les pintures d’Hereu.
