Quim Hereu transforma la nau central de la Catedral de Girona en l’escenari perfecte per homenatjar la creació més màgica, espectacular i increïble que mai han fet mans humanes: el xuixo. En un escenari carregat de símbols, la vida i la mort eternes s’entrellacen, revelant la seva incompatibilitat essencial.

Aquest quadre, un homenatge a la Llibertat, es diferencia de les altres dues peces de la Trilogia Estrambòtica, el Temps i el Poder,  perquè no hi ha una figura central dominant. Aquí, cada espectador ha d’imaginar què significa per a ell o ella la Llibertat. Tot i així, una petita figura al centre mostra la reina Ermessenda, asseguda imponentment al tron de Carlemany, un seient que mai abans havia ocupat una dona.

Al seu voltant, “recol·lectors d’ànimes” amb forma d’os transporten esperits cap a l’altra vida, flotant per l’espai com éssers mitològics. Una llum clara entra a través del sostre esberlat de la catedral, inundant el centre de l’escena en un contrast intens amb els costats enfosquits, com si algú hagués trencat el sostre per crear una via d’escapament o una entrada directa cap a la llum. La metàfora és evident: després de segles d’obscuritat dins la catedral, Hereu hi obre un forat immens per il·luminar-ho tot. Per a alguns, és una via per escapar de segles de captiveri religiós; per a d’altres, és el camí cap a la salvació. 

Enmig de tot això, xuixos voladors  travessen l’escena com missatgers absurds.

Aquesta obra és un teatre sobre les creences, els rituals i la llibertat individual. Amb un llenguatge visual ric i estrambòtic, Hereu qüestiona què vol dir realment “ser lliure” i qui té el dret de definir-ho.